REBAIXES DANTESQUES

Després d’haver sobreviscut a les festes, la pròxima etapa de la nostra vida d’éssers adscrits a una societat consumista és “LES REBAIXES!”.

Les botigues i els grans magatzems es converteixen en un camp de batalla: calces, pantalons, camises,...tot escampat per terra.

Un escenari esfereïdor, DANTESC, podríem dir, i aquesta és la paraula d’avui; dedicada especialment als que treballen (o als que aneu de compres quan ja tanquen).

Podeu dir: “Si Dante hagués vist això, el seu infern encara faria més por. Perquè aquest panorama és ben dantesc.”

Dante Alighieri va néixer el 1265 a Florència i és una de les personalitats més importants de la literatura universal, gràcies a la famosíssima “Divina Comèdia”.

Es tracta d’un poema de centenars de pàgines, dividit en 3 parts anomenades “infern”, “purgatori” i “paradís”. Cadascuna té 33 cants, i els versos són tercets d’11 síl·labes. El número “3” hi és tan present perquè Dante va voler homenatjar la Santíssima Trinitat.

Al llarg de les pàgines, visita l’infern i el purgatori guiat per l’autor llatí Virgili. També va al Paradís, però acompanyat de Beatrice, el seu amor platònic.

Precisament les crues descripcions del purgatori i l’infern, han fet que al llarg dels segles, quan algú vol descriure una escena dura i, fins i tot macabra, parli “d’espectacle dantesc”.

Per cert, si teniu curiositat per descobrir personalment com era l’infern de Dante, trobareu excel·lents traduccions de la Divina Comèdia al català fetes per Josep Maria de Sagarra i Joan Francesc Mira. El que no sé, és si aquests llibres també estaran rebaixats.

REGALS I REGALIES

El dia 6 passen els Tres Reis i deixen els regals a tothom que s’ha portat bé. L’endemà, a l’escola i a la feina, la gent s’explica què els hi han dut.

Ho podeu aprofitar per tirar una floreta a algú que us faci peça. Primer li pregunteu “Què t’han portat els Reis?” i quan us ho hagi dit, li heu de respondre: “Em sembla poca cosa, tu et mereixes regalies i tot!”. I què són les regalies? Ah! Llegiu, llegiu...

A l’època medieval, ja al voltant de l’any 1100, les regalies eren un conjunt de facultats que tenien els comtes de Barcelona i que, més tard, tindrien els reis catalans. Les regalies formaven part del concepte de sobirania, o sigui, dels seus poders.

S’ha de tenir en compte, que a l’edat mitjana, a cada territori hi havia un noble que feia les lleis que li semblava. Per posar-hi ordre, i manar per sobre d’ells, els reis s’atorgaven aquestes regalies. Per exemple n’hi havia de camins, de boscos, de caça o d’aigües. O sigui, que qui tenia l’última paraula en aquests temes era el monarca. En paraules d’ara: eren competència seva i només seva.

Vaja, que tenir regalies era un bon regal!