La primavera ha arribat, i comença a fer caloreta. Pel carrer ja hi ha gent amb ganes de sol, es clar que potser s’escalfen després de passar-se vuit hores en una oficina. I és que, per culpa dels aires condicionats, hi ha empreses que semblen una granja de pingüins.En aquests casos és molt pràctic tenir una rebeca a mà. És a dir, un jersei, normalment de punt, que es corda amb botons. Fins i tot, si no sou fredolics, us pot servir per lligar al deixar-la a un company o companya de feina:
“Ja sé que no sóc com Laurence Olivier / Jane Fontaine (depèn del vostre gust), però si vols, et puc deixar la meva rebeca”.
I és que aquesta peça de vestir s’anomena així per la pel·lícula “Rebecca”, rodada per Alfred Hitchcock el 1940.
Explica la història d’un aristòcrata anglès (interpretat per Laurence Olivier) que, al perdre la seva esposa (anomenada Rebecca) en un accident, va a Montecarlo per refer-se. Allà coneix una jove (Joan Fontaine), es casen i s’instal·len a la mansió del noble, on la presència de la difunta encara hi és molt present.
En moltes de les escenes, Joan Fontaine apareix amb un jersei que es corda amb botons, o sigui, el que a partir d’aleshores es va anomenar rebeca.
Aquest cas és un bon exemple de com els mitjans de comunicació de masses poden influir en quasi qualsevol aspecte de la nostra vida quotidiana, i als anys 40 l’entreteniment més popular era el cinema, per això no és estrany que d’un jerseiet se n’hi comencés a dir Rebeca.
Ara van bé per fer-se passar el fred de l’aire condicionat.
