LA GUILLOTINA (de la feina)

Cada any es publiquen enquestes explicant que moltes relacions de parella neixen a la feina, per això al lloc de treball també podem utilitzar els nostres coneixements històrics a l’hora d’iniciar una conversa interessant amb algú.

A la majoria d’oficines hi sol haver un espai per a la fotocopiadora i la famosa guillotina. Quan hi coincidiu amb la persona que us interessa, podeu fer servir una frase a l’estil de “Visca la Revolució Francesa” o “Vinga, juguem a fer de Robespierre”.

L’altra persona us prendrà per boig però per un moment haureu captat la seva atenció.

Aleshores heu d’explicar que tot i dir-se guillotina, l’estri tallador de caps que també dóna nom a la màquina de tallar paper, ja es feia servir al s. XV a Escòcia i als Estats Pontificis, és a dir, els territoris italians controlats pel Sant Pare abans de la unificació de tota Itàlia.

A França, ja abans de la Revolució de 1789, es buscava un mètode d’execució que no fos gaire dolorós, higiènic i ràpid. Aleshores el doctor Joseph Ignace Guillotin va fer un informe recomanant l’aparell. D’aquí ve que a França se li digui guillotina, però en cap cas va ser el metge qui la va inventar.

Les autoritats la van començar a utilitzar de manera experimental amb cadàvers abans de fer-la servir a les execucions capitals, i es van trobar amb un problema: en els primers dissenys la fulla de tallar era totalment recta, i s’encallava a l’hora de la decapitació. Aleshores Lluís XVI va ordenar que col·locar-la de biaix. Qui li havia de dir que ell mateix provaria l’eficàcia d’un invent que havia perfeccionat personalment.

I si tot això que ja fa angúnia, un parell de dades més per impressionar al personal: la guillotina es va fer servir fins el s.XX a França. Durant la Segona Guerra Mundial, es va viure un cas molt impressionant a la zona de Vichy, governada pel Mariscal Petain, col·laboracionista de Hitler ja que el 1941 es van decapitar 8 dones.

La segona dada: el tall de la guillotina és tan ràpid, que durant uns segons, gràcies a la sang que hi ha al cervell, el cap es manté conscient uns segons després que hagi caigut la fulla.

Com que qui us escoltarà, estarà amb la boca oberta sense poder articular paraula, el millor que podeu fer és convidar-la a fer un cafè a la màquina, i seguiu parlant de coses més agradables, com per exemple, anar a dinar o a sopar a un restaurant francès que coneixeu.

PASSEJANT PER LA CIUTADELLA (encara que no sigui 11 de setembre)

Sense cap mena de dubte, a Catalunya, l’onze de setembre és el millor dia per lligar fent servir la història; però, si sou fora de pont, no patiu! Us proposo que proveu sort al Parc de la Ciutadella qualsevol altre dia de l’any, aprofitant els esdeveniments de 1714.

Es tracta de començar a parlar amb algú que s’estigui passejant per allà i en un moment determinat podeu sospirar la frase:

“T’imagines l’ensurt que s’enduria Felip V si aixequés el cap?”

Quan veieu que el vostre objectiu fa cara d’estupefacció, procediu a explicar-li que just en aquell indret, les tropes del Borbó hi van construir una fortalesa coneguda com la Ciutadella.

La cosa va anar de la següent manera:

Després del famós 11 de setembre de 1714, Felip V de Borbó, va voler deixar clar qui havia guanyat la guerra i qui l’havia perdut.

Per simbolitzar-ho va fer construir la fortalesa al mig del centre neuràlgic de la que aleshores era la principal zona comercial de la ciutat: el barri de la Ribera.

Els barcelonins van ser obligats a desmuntar les seves pròpies cases pedra a pedra per cedir l’espai a la nova estructura militar. Les restes d’aquella part arrasada són les conservades a sota el mercat del Born i aviat es podran visitar.

La Ciutadella es va convertir en la construcció militar més gran de l’Europa d’aquells temps. Sense cap problema s’hauria pogut aixecar uns pocs centenars de metres més enllà i, així, no haurien quedat afectades les cases de ningú, però, tal com hem comentat, havia de quedar clar qui manava: Madrid i els Borbons. Els catalans i els barcelonins havien estat els rebels i havien perdut la guerra.

La Ciutadella va ser la vergonya de Barcelona. Durant el segle XIX es va començar a reivindicar que els militars abandonessin la fortalesa i el municipi recuperés els terrenys. Ara bé, va ser necessari que arribés l’etapa més progressista de l’Espanya d’aquell centúria perquè això fos una realitat: el Sexenni Democràtic, iniciat l’any 1868.

Aleshores l’Estat va tornar a Barcelona la part de la Ciutadella, que seria enderrocada. L’espai alliberat serviria com a recinte firal de l’Exposició Universal de 1888.

De la fortalesa només en van quedar la capella, el palau del governador i l’arsenal, que s’acabaria convertint en la seu del parlament de Catalunya.

No deixa de ser irònic que on hi havia hagut els militars repressors, ara hi hagi els polítics que governen el país en democràcia.

Si amb tot això no en feu prou, o voleu acabar d’impressionar amb els vostres coneixements històrics, sempre podeu fer algun esment a la Cascada que hi ha al Parc (la de la foto), explicant que Antoni Gaudí va dissenyar-ne la font. Ara que l’estant beatificant, potser us dóna un cop de mà i triomfeu!

Bona Diada!