diumenge, 29 de juny del 2008

LLIGAR A LA IANQUI


Actualment, ianqui s’utilitza per designar algú dels Estats Units. A vegades amb alguna connotació crítica o pejorativa, tot i que els propis nord-americans utilitzen aquesta paraula. Per a ells ianqui és qui viu a la costa est dels Estats Units, a la zona de Nova Anglaterra, on hi ha els estats de Nova York, Connecticut i Vermont.

Ara bé, l’origen exacte del mot és incert. Algunes teories apunten als temps de la presència holandesa a la costa est dels Estats Units. En holandès, Janke, és l’equivalent del Johny anglès, i l’haurien utilitzat els veïns britànics de Nova Anglaterra per designar als colons holandesos instal·lats al que acabaria essent Nova York.

El terme, però, va anar evolucionant amb la història. Per exemple, durant la Guerra de la Independència, els ianquis eren els partidaris de l’emancipació de les colònies americanes, i durant la guerra de secessió, els ianquis eren els del nord.

Per acabar una curiositat, pels japonesos, ianqui és sinònim de petit delinqüent, vaja el que per nosaltres seria un xoriço.

dilluns, 23 de juny del 2008

NEGOCIAR CALÇANT ESCLOPS



Des de fa un parell de setmanes, les notícies ens parlen de temes laborals: permetre treballar més hores cada setmana, negociacions entre sindicats, patronal i govern...

Potser us tocarà negociar les vostres condicions laborals. Aprofiteu-ho per lligar amb la frase:

“Hauríem de tornar a portar esclops!”.



Durant el s.XIX, les condicions laborals dels obrers eren lamentables: jornades de 12 hores, cap dia de descans, perdre la feina en cas malaltia, explotació infantil...

Tot plegat va fer que es comencessin a organitzar associacions per reclamar millores. Dialogar amb els empresaris era difícil perquè tenien molta mà d’obra i els governs solien estar del seu costat. Simplement els treballadors que protestaven eren acomiadats per la via ràpida.

Davant aquesta situació, el periodista anarquista francès Emile Pouget (1860-1931), va proposar fer malbé la maquinària perquè els obrers aconseguissin treballar només les 8 hores reclamades. Els que ho feien, utilitzaven el que tenien més a mà: els esclops que calçaven.

En francès esclop es diu sabot, i així va ser com ben aviat, de provocar danys premeditats a la maquinària se n’hi va dir sabotatge.