CARPACCIO EMMARCAT

Carpaccio és una paraula multifuncional per lligar. Pot servir a l’hora de sopar (“no sabia que t’agradava l’art?”) o parlant d’Itàlia i, sobretot, Venècia (“vas veure molts carpaccios penjats?”).

La qüestió és poder explicar la relació entre el plat (carpaccio) i un pintor anomenat Vittore Carpaccio.

Va néixer a Venècia el 1465 i es va formar al taller de Gentile Bellini, de qui va aprendre el domini del relat panoràmic, una de les característiques de la seva pintura. Carpaccio també destaca per la minuciositat i el luxe de les seves obres, segurament a causa de la influència dels artistes flamencs. Entre les obres més importants hi ha “Històries de Santa Úrsula”, “El miracle de la creu” i “La sang de crist”.

Pel que fa a la relació amb el plat que porta el seu nom, s’explica que tot va sorgir al famós restaurant “Harry’s Bar” de Venècia. Una de les seves clientes més assídues era la comtessa Amalia Nani Mocenigo, que estava sotmesa a una rigorosa dieta de carn crua.

Al cuiner i propietari del local, Giuseppe Cipriani, no se li va acudir res més que tallar filets de bou primíssims acompanyats de maionesa.

La comtessa ho va trobar deliciós i al preguntar-li el nom de plat, es diu que a Cipriani, que no havia pensat en aquest detall, l’únic nom que li va venir al cap va ser el del pintor venecià Carpaccio.

QUE RUDOLF (DIESEL) ENS AJUDI

Darrerament s’ha parlat molt de l’oli de girasol per la suposada contaminació d’algunes remeses.

Aprofiteu-ho per lligar! Com? Molt fàcil. Només es tracta de parlar d’aquest tema amb algú que us interessi, i en un moment determinat dir:

“També podria fer com en Rudolf i posar-lo a un motor”.

“Quin Rudolf?”, us preguntaran.

En Rudolf Diesel.

Rudolf Diesel va néixer a París el 1858 però era d’origen alemany. De jove va tornar al país dels seus pares, on va treballar amb l’inventor de la nevera, el bavarès Carl Von Linde. De fet, va tornar a París com a representant de l’empresa de frigorífics de Linde.

A principis de la dècada de 1890, Diesel es va incorporar al grup Krupp, per a qui va fabricar el primer motor dièsel del món en condicions de treball.

Al no ser especialistes en la matèria, se’ns fa una mica difícil explicar amb exactitud com funciona l’invent però, resumint: és un motor tèrmic de combustió interna. La combustió s’aconsegueix al comprimir l’aire a l’interior del cilindre, i a menys aire, més temperatura. O sigui, que a diferència del de gasolina, aquest no necessita guspira per funcionar.

La gràcia dels motors dièsel és que gasten menys i, teòricament, el seu combustible és més econòmic, tot i que darrerament puja igual que la gasolina.

Per cert, que Rudolf Diesel va tenir un final tràgic. Sembla que va morir ofegat a l’enfonsar-se el vaixell on viatjava el 29 de setembre de 1913.

Però en la seva mort hi ha alguns punts foscos, perquè en aquella època, quan hi havia rescats d’aquesta mena, només s’agafaven les pertinences dels difunts i després els cadàvers es tornaven a tirar a l’aigua. La família només identificava si un rellotge, una cartera o una joia eren propietat del suposat mort.

Per això hi ha qui diu que no va morir sinó que va fugir. Altres, que es va suïcidar, atrapat pels greus problemes econòmics que patia.

Alguns fins i tot van acusar al govern alemany d’assassinat.

Cal tenir en compte que el 1913 l’ombra de la Primera Guerra Mundial ja planava per Europa i, Diesel havia declarat que posaria el seu motor a disposició de qui ho desitgés. Lògicament els germànics no haurien volgut que aquell artilugi acabés en mans enemigues.