diumenge, 20 d’abril del 2008

ESQUIROLS, RATES I SINDICATS



S’acosta l’1 de maig, dia del treball, i pot ser un bon moment per “conèixer” més íntimament alguna de les persones del comitè d’empresa de la vostra feina.

Ja se sap que els pols oposats s’atrauen, i vosaltres podeu utilitzar aquesta tàctica provant de provocar. En aquesta ocasió una manera ben senzilla és criticar els sindicats i les vagues fins que l’altra no pugui més i us digui: “esquirol!”

Aleshores la vostra resposta ha de ser:

“Més val ser esquirol d’Osona que rata d’Anglaterra”.

És un esquirol qui treballa malgrat haver-hi una convocatòria de vaga. Però perquè el nom d’aquest animal?

S’explica que el 1852 hi va haver una vaga a Manlleu. Els empresaris van buscar nova mà d’obra procedent d’un poble veí, anomenat popularment L’Esquirol, tot i que en realitat és Santa Maria de Corcó.

El terme “esquirol”, utilitzat en to despectiu, es va fer popular tant a Catalunya com a Espanya, i això fa que en castellà esquirol no signifiqui “ardilla” sinó, precisament, el que treballa malgrat la vaga.

En canvi en anglès es diu “rat”, és a dir rata i a França guineu, o sigui, “renard”. Per tant, a la resta de llengües veïnes utilitzen animals llestos i, que actuen furtivament, per definir els que boicotegen les aturades laborals.

Dels que lliguen parlant d’història no sé com n’hi deuen dir...

diumenge, 13 d’abril del 2008

UNA FLOR NO FA ESTIU NI UNA ROSA UN CAVALLER



S’acosta St. Jordi, i pot passar que algú us passi al davant i regali la rosa a la persona que era el vostre objectiu.

Us proposem contraatacar, però no frontalment (que seria contraproduent), només generant dubtes sobre el nostre oponent.

A la noia (o noi) que estigui molt contenta perquè li han regalat la rosa se li pot comentar, com de passada:

“Espero que tinguis més sort que amb els cavallers de l’edat mitjana, perquè la meitat eren mig quinquis”

Efectivament. Els cavallers no eren tan bones persones com creiem. Es dedicaven a la guerra i si reben aquest nom és perquè tenien prou diners per mantenir un cavall, que aleshores era una arma tan potent com ho pot ser un tanc ara.

Els reis necessitaven els cavallers i aquests rebien premis (privilegis) per la seva feina, com ara terres. El problema era quan no hi havia guerres i sí crisi econòmica, perquè els cavallers es dedicaven al pillatge i al bandolerisme.

Per controlar-los, es va mitificar aquesta figura començant a parlar de l’ideal cavalleresc, gràcies a llibres d’autors com Ramon Llull.

Qui volia ser un cavaller de veritat, entre altres coses, havia d’anhelar la glòria i menysprear el sofriment, obeir al seu senyor i lluitar contra els infidels.

Tot i això, entre l’ideal i la realitat sempre hi hagut un abisme. Abans amb els cavallers i ara amb els que regalen roses i us passen al davant.