AIXÒ VAL UN POTOSÍ!

Aquests dies tothom va de botiga en botiga, comprant i comprant. Si trobeu alguna cosa molt cara i voleu fer una mica de conversa, sempre podeu dir que val un potosí.

Ja sabeu que el 1492 Colom va descobrir Amèrica. Aquest fet, entre altres coses, va permetre que la Corona Espanyola explotés els recursos de la zona, sobretot metalls preciosos.

El 1545, a la zona de l’Alt Perú, van descobrir el jaciment de plata més gran del món: el Potosí (que ara forma part de Bolívia).

Abans de l’arribada dels espanyols era un idíl·lic lloc de postal, però ben aviat es va convertir en un dels punts més bulliciosos de tot el planeta. El 1546 ja es va fundar la Villa Imperial de Potosí, des d’on es gestionaven els transports de plata cap a Espanya.

La zona de Potosí no parava de créixer i a mitjans del segle XVII hi vivien 160.000 persones, que es repartien a parts iguals entre indígenes i blancs.

El final ja el podeu imaginar: a mesura que s’anava esgotant el jaciment, el Potosí s’anava quedant més i més buit.

Finalment, el segle XIX, quan ja no quedava ni una mica de plata aprofitable, a Potosí només hi van quedar 21.000 habitants, i aquella zona va tornar a quedar deixada de la mà de Déu.

UN BRINDIS PEL SR. BOYCOTT!

Estem immersos en aquell moment de l’any que cada dia hi ha un sopar de feina, de parents o de l’escala de veïns...i a tot arreu hi ha cava.

En aquestes situacions també podeu fer servir la història per trencar el gel, només cal que proposeu un brindis perquè aquest any ningú sigui tan cafre com el senyor Charles Cuningham Boycott. I és que a ell li devem el concepte “boicot”.

Boycott era un capità encarregat d’administrar les terres que un lord anglès tenia a Irlanda. Era un terratinent dels anomenats absentistes perquè visitava les seves possessions i ni se’n preocupava.

La Lliga Irlandesa de la Terra promovia una reforma agrària per acabar amb la fam que patien les classes més pobres. Una de les iniciatives era demanar rebaixar el lloguer de les propietats del Lord, però l’administrador, el sr. Boycott, no només no va acceptar sinó que va expulsar els que tenien terres llogades.

Aleshores la Lliga Irlandesa de la Terra va decidir fer-li el buit: ningú va anar a treballar a les seves propietats, els comerciants no li venien productes i el carter no li portava el correu.

Va ser el diari Thimes que al descriure tota aquella situació va utilitzar el terme “boicot”. En va parlar per primera vegada a l’edició del 20 novembre 1880.

El resultat va ser que el desembre d’aquell 1880, el capità Boycott i família van marxar d’aquelles terres, però ens va deixar el seu cognom per la història, tal i com saben prou bé els productors de cava del nostre país.

JUGANT A LA QUINA, AL BINGO O A LA PLENA

Quan s’acosten les festes nadalenques molts pobles organitzen rifes a l’estil dels bingos. A alguns llocs n’hi diuen quines, a altres plenes o quintos.

En aquests llocs sempre hi ha algú que té més sort que als altres. I si no és el vostre cas, almenys hi podeu lligar dient alguna frase semblant a:

“Ni que fos l’Strauss, aquest!”

La cosa no va de valsos, sinó d’estraperlo.

Durant la primera postguerra molts productes estaven racionats perquè no n’hi havia per tothom. Aquest control, que va durar fins el 1952, va permetre la picaresca i el tràfic il·legal d’elements bàsics; i va permetre que persones hàbils reunissin grans fortunes en poc temps. Eren els anomenats “estraperlistes”, és a dir, els que practicaven l’estraperlo.

La paraula Estraperlo es va començar a utilitzar el 1934, quan Daniel Strauss i Perl va intentar legalitzar una ruleta trucada, anomenada, precisament, Estraperlo. Tal com es veu de seguida, el nom comercial estava naixia de la contracció dels 2 cognoms.

A Catalunya, la Generalitat no va deixar col·locar la ruleta Estraperlo, però en canvi va funcionar a Sant Sebastià i a Formentor. Tot i això, al cap de pocs dies, els artefactes van ser retirats per la policia.

Strauss va reclamar indemnitzacions econòmiques, però, al no ser escoltat, va fer públic el tràfic d’influències que havia possibilitat la instal·lació de les seves ruletes.

L’escàndol va ser grandiós i van haver de dimitir l’alcalde de Madrid Salazar Alonso, el governador general de Catalunya, i Aurelio Lerroux, delegat del govern a la Companyia Telefónica i, sobretot, nebot del president del govern: Alejandro Lerroux, líder del partit radical.

Així va quedar en evidència la relació entre l’estafa de Daniel Strauss i el partit de Lerroux, que va haver de dimitir el desembre de 1935, posant punt i final al que es coneix com el Bienni Negre de la República.

L’impacte del cas Estraperlo va ser tan gran que la paraula va passar a formar part del vocabulari quotidià. I més durant la postguerra, quan l’estraperlisme estava l’ordre del dia.

LLIGAR AMB ELS MOSSOS

Ningú diria que un control dels Mossos d’Esquadra pot ser un bon lloc per lligar, però que un radar us enganxi es pot convertir en el primer pas per aconseguir una cita.

Al Mosso (o Mossa) li podeu dir la frase següent:

-S’hi fixa agent que si fos un boby anglès de 1925 no em podria multar?

Si en aquest moment ja no us han detingut per sospitós d’anar drogat, podeu explicar que el radar el van inventar els anglesos.

El model teòric del radar es va començar a treballar al Regne Unit a partir de 1925, però no va ser fins el 1934, quan es van portar a terme les primeres experiències a bord del transatlàntic “Normandie”, que el va utilitzar per detectar icebergs. Posteriorment, entre 1935 i 1939, es va instal·lar al cuirassat britànic “Rodney”, per perfeccionar l’invent.

L’exèrcit anglès va fer servir el radar profitosament durant la Segona Guerra Mundial, especialment durant l’anomenada batalla d’Anglaterra de 1940, on va fer front als atacs dels avions de la Luftwaffe nazi.

Després de la guerra, es va començar a ampliar el ventall d’aplicacions del radar. Així, per exemple, el 1947, es va aconseguir fer un emissor prou potent per enviar senyals a la lluna. D’aquesta manera naixia la radar-astronomia.

Quan el Mosso (o Mossa) ja no sàpiga si emmanillar-vos o demanar-vos el telèfon per quedar, podeu rematar explicant que RADAR no és estrictament una paraula, sinó un acrònim format per les inicials de Radio Detecting And Ranging. O sigui RA: Ràdio, D: Detecting A: And i R: Ranging. És a dir: Radar.

El seu ús quotidià ha fet que l’Institut d’Estudis Catalans l’hagi acceptat i formi part del diccionari de la llengua catalana.

Igual que lligar, que esperem que és el que aconseguiu amb la nostra secció. Pagar la multa ja serà cosa vostra...