S’acosta St. Jordi, i pot passar que algú us passi al davant i regali la rosa a la persona que era el vostre objectiu.
Us proposem contraatacar, però no frontalment (que seria contraproduent), només generant dubtes sobre el nostre oponent.
A la noia (o noi) que estigui molt contenta perquè li han regalat la rosa se li pot comentar, com de passada:
“Espero que tinguis més sort que amb els cavallers de l’edat mitjana, perquè la meitat eren mig quinquis”
Efectivament. Els cavallers no eren tan bones persones com creiem. Es dedicaven a la guerra i si reben aquest nom és perquè tenien prou diners per mantenir un cavall, que aleshores era una arma tan potent com ho pot ser un tanc ara.
Els reis necessitaven els cavallers i aquests rebien premis (privilegis) per la seva feina, com ara terres. El problema era quan no hi havia guerres i sí crisi econòmica, perquè els cavallers es dedicaven al pillatge i al bandolerisme.
Per controlar-los, es va mitificar aquesta figura començant a parlar de l’ideal cavalleresc, gràcies a llibres d’autors com Ramon Llull.
Qui volia ser un cavaller de veritat, entre altres coses, havia d’anhelar la glòria i menysprear el sofriment, obeir al seu senyor i lluitar contra els infidels.
Tot i això, entre l’ideal i la realitat sempre hi hagut un abisme. Abans amb els cavallers i ara amb els que regalen roses i us passen al davant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada