Carpaccio és una paraula multifuncional per lligar. Pot servir a l’hora de sopar (“no sabia que t’agradava l’art?”) o parlant d’Itàlia i, sobretot, Venècia (“vas veure molts carpaccios penjats?”).
La qüestió és poder explicar la relació entre el plat (carpaccio) i un pintor anomenat Vittore Carpaccio.
Va néixer a Venècia el 1465 i es va formar al taller de Gentile Bellini, de qui va aprendre el domini del relat panoràmic, una de les característiques de la seva pintura. Carpaccio també destaca per la minuciositat i el luxe de les seves obres, segurament a causa de la influència dels artistes flamencs. Entre les obres més importants hi ha “Històries de Santa Úrsula”, “El miracle de la creu” i “La sang de crist”.
Pel que fa a la relació amb el plat que porta el seu nom, s’explica que tot va sorgir al famós restaurant “Harry’s Bar” de Venècia. Una de les seves clientes més assídues era la comtessa Amalia Nani Mocenigo, que estava sotmesa a una rigorosa dieta de carn crua.
Al cuiner i propietari del local, Giuseppe Cipriani, no se li va acudir res més que tallar filets de bou primíssims acompanyats de maionesa.
La comtessa ho va trobar deliciós i al preguntar-li el nom de plat, es diu que a Cipriani, que no havia pensat en aquest detall, l’únic nom que li va venir al cap va ser el del pintor venecià Carpaccio.
1 comentari:
Sí, d'acord... però que li va passar pel cap al cuiner per a relacionar el plat amb el pintor. Perdó, segueixo sense entendre-ho... crec que per aquí no aniran les meves tècniques per a lligar.
Per cert, a mi el carpaccio ni fu ni fa. Si és de carn crua... no sé si passaria el controls alimentaris. I el plat en si em sembla una estafa.
Abraçades Xavier!!
Publica un comentari a l'entrada