UNA CANA PER TIRAR LA CANYA

Hi ha un moment crític a la vida: quan descobreixes la primera “cana”. Però no caieu en la depressió. Una cana també pot servir per lligar!

Només cal que digueu alguna frase semblant a: “almenys aquesta cana no medeix una cana”, si algú us la descobreix

I és que resulta que en català “cana” no vol dir cabell blanc, sinó mesura.

És una mesura pròpia de Catalunya, les illes Balears i la Catalunya del Nord, que equival a 8 pams, o a 6 peus, o a 2 passos, i, a Barcelona, és igual a 1,555 metres.

Per extensió, cana també significa “Taulell proveït de ganxos en els extrems usat per a plegar i amidar la roba a la sortida del teler”.

I si no n’hi hagués prou, segons el diccionari de l’IEC, una “cana” és una presa de canyes per a pescar al riu, però de cabell blanc res de res.

Si voleu lligar parlant d’història del sistema de mesures català a Tarragona, heu de saber que per aquelles terres hi havia la “cana del rei”. Era una mesura superficial agrària equivalent a 2500 canes quadrades.

El problema era que no tenia el mateix valore a tot arreu, o sigui que no era “estàndard”, que diríem ara. Així doncs, una cana lleidatana no era el mateix que una de barcelonina, per exemple.

Per això va anar tan bé l’invent del sistema mètric decimal.

Però la mida no importa. El que importa és lligar, perquè amb una cana al cap també es pot tirar la canya.

A PARIR! (Per cesària)

Em sembla que el que us proposo aquesta setmana us podrà ser útil en moltes ocasions, sempre i quan hi hagi un embaràs pel mig.

Segurament alguna vegada us han explicat que algú ha parit per cesària, oi?

Doncs a partir d’això, fent alguna frase a l’estil de “Com si fos Cleòpatra”, es pot parlar d’història.

I és que es té constància que romans i egipcis coneixien aquest sistema de part. De fet, la llegenda explica que l’origen del mot es deu a que Juli “Cèsar”, que hauria nascut d’aquesta manera. Tot i això, els estudiosos ho dubten, perquè aquesta operació només es practicava a dones moribundes per salvar el fill, i la mare de Juli Cèsar era ben viva quan ell ja era gran.

L’altra llegenda per explicar l’etimologia del mot afirma que el primer a qui se li va practicar va ser al fill de Cleòpatra i Juli Cèsar, que es deia Cesarió.

En realitat, sembla que l’origen s’ha de buscar a la Lex Cesarea, una llei romana on s’indicava quan i com s’havia de fer la cesària. En aquell text legal, hi ha un fragment que parla de “matre caesus”, o sigui tallat de la seva mare.

Curiosament, en alemany es diu “Kaiser-schnitt”, que literalment vol dir el tall de l’emperador, segurament recordant a Juli Cèsar.

El que sí sabem del cert és que la primera cesària descrita a l’Europa moderna data de l’any 1500, quan un alemany la va practicar a la seva pròpia esposa. Es deia Jacob Nufer i era castrador porcs. Us imagineu quines eines devia utilitzar?