Segurament alguna vegada us han explicat que algú ha parit per cesària, oi?
Doncs a partir d’això, fent alguna frase a l’estil de “Com si fos Cleòpatra”, es pot parlar d’història.
I és que es té constància que romans i egipcis coneixien aquest sistema de part. De fet, la llegenda explica que l’origen del mot es deu a que Juli “Cèsar”, que hauria nascut d’aquesta manera. Tot i això, els estudiosos ho dubten, perquè aquesta operació només es practicava a dones moribundes per salvar el fill, i la mare de Juli Cèsar era ben viva quan ell ja era gran.
L’altra llegenda per explicar l’etimologia del mot afirma que el primer a qui se li va practicar va ser al fill de Cleòpatra i Juli Cèsar, que es deia Cesarió.
En realitat, sembla que l’origen s’ha de buscar a la Lex Cesarea, una llei romana on s’indicava quan i com s’havia de fer la cesària. En aquell text legal, hi ha un fragment que parla de “matre caesus”, o sigui tallat de la seva mare.
Curiosament, en alemany es diu “Kaiser-schnitt”, que literalment vol dir el tall de l’emperador, segurament recordant a Juli Cèsar.
El que sí sabem del cert és que la primera cesària descrita a l’Europa moderna data de l’any 1500, quan un alemany la va practicar a la seva pròpia esposa. Es deia Jacob Nufer i era castrador porcs. Us imagineu quines eines devia utilitzar?
10 comentaris:
Ep!
Si feu comentaris al blog podeu guanyar exemplars de la revista cultural CONTAGI.
Animeu-vos!
Molt bé Xavi!
està molt bé la teva secció, ho has portat molt comunicatiu el tema del Paritori i la CleÓpatra! Jo sempre havia pensat que el tema de la Cesaria venia de com va néixer en Juli Cesar, és clar que pel que has comentat, la opció del porquer alemany i la referencia al Kaiser no és gens menyspreable, més que rés perque és molt habitual que les condicions de Porc i Emperador vagin molt unides. Amb el tema de la Cesarea sempre em ve al cap Macbeth i la predicció de les bruixes que li diuen que no haurà cap perill fins que els boscos de devant del castell avancin cap a ell i l'ataqui un home No nescut de dona...evidentment de Cesaria! Bó aquest en Shakespeare. I poder anterior al porquer alemany! Una abraçada.
Miquel
El que sembla mentida és que en els primers temps només es practiqués a dones moribundes i per a salvar el nen, i ara s'hagi convertit en una pràctica més que normal rutinària que ajuda a passar llargs ponts i vacances de forma tranquil·la als metges. Bé, en termes evolutius l'avanç que ha presentat la cesària en els humans, suposo que farà que poc a poc naixem amb caps més grans i que en el futur tots nasquem per cesària. Bé, potser sona a ciència ficció de "Un món feliç"... però no crec que vagi gaire desencaminada.
Ja he aconseguit posar la foto de la cesària!!
Espero que no faci gaire angúnia.
Alegria tens molta raó: ara va tot programat.
Miquel, estic content que t'hagi agradat, i boníssima l'aportació shakespiriana.
Qui més s'anima??
La secció boníssima!
Seguiu aixis.
Manel
Benvolguts,
us envio una salutació i us felicito per aquest espai del Via Lliure.
Rosa
La foto si, la veritat fa angúnia, pero tant se val, per la vida es perd la vida.
La secció m'agrada i el programa del Via Lliure es també molt entretingut.
Molt bé.
Cinta.
fua, demosters que de llocs rutinaris i diaris se'n poden fer llargues i sobrettot, interessants histories
ara només queda menjar moltes cues de pansa i ficar-s'hi a empollar! ;)
oh si correu electronic
raulrodriguezcabestany@gmail.com
ja que hi ha un petit concurs!!
El Raul te molta rao: a empollar!
Pero almenys sera per una bona causa, jajaja!
El meu mail es
ispala@yahoo.com
Isaac
Very descriptive blog, I enjoyed that bit. Wіll there be а рart 2?
Also viѕit mу blog рost - payday loans
Publica un comentari a l'entrada