TIRA LA CANYA DURANT LA CAMPANYA (BOTIFLER!)

Bombardejats de cartells, mítings, globus i mil coses més, ens toca aguantar la campanya electoral. Però durant aquests dies hi ha oportunitats per lligar: feu-vos d’un partit i aneu a enganxar cartells! I si voleu temes de conversa amb història, una paraula que us serà molt útil és BOTIFLER.

Els botiflers eren els catalans partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió (1705-1714). La majoria eren membres de la noblesa i de la jerarquia eclesiàstica, que esperaven obtenir més beneficis i poder amb el nou rei.

Per explicar perquè se’ls deia així hi ha com a mínim dues teories. La primera diu que botifler és l’evolució de la mala pronuncia de “Beaute Fleur”, flor bonica en francès. Recordeu que a l’escut d’armes del llinatge borbònic hi ha una flor de lis platejada sobre fons blau.

L’altra versió, menys poètica i més terrenal, afirma que se’ls va batejar així perquè “botifler” vol dir persona de galtes molt grosses, i, figuradament, que s’és presumit i arrogant. Se’ls hauria anomenat d’aquesta manera en una clara al·lusió a la situació benestant de la majoria dels partidaris del borbó.

A més, se sap que a Centelles (Osona) ja el 1689, per tant abans de la guerra, als soldats castellans que hi havia instal·lats a la zona se’ls deia botirons. I botiró vol dir home petit, gros, botit.

Com veieu les dues paraules s’assemblen molt. O sigui que tot fa pensar que aquesta explicació és més lògica que l’altra... les flors, si de cas, les podeu regalar vosaltres si finalment lligueu.

DONANT LA LLAUNA AL SUPERMERCAT

Al voltant de les vuit del vespre, a tots els supermercats de Catalunya, hi trobareu persones que, sortint de la feina, han anat a comprar alguna cosa per sopar. Tots passen per la secció de llaunes i conserves.

Quan estiguin triant entre la tonyina o les sardines, els podeu dir:

“Sort en tenim d’en Durand” i quan us mirin com si féssiu precampanya per CIU, podeu afegir “De fet, sort d’en Durand i també d’en Nicolas Appert, que sinó, no sé què soparíem avui”.

Ells són els pares de les llaunes de conserva, sobretot Nicolas Appert (1749-1841), un pastisser francès, que va investigar la manera de conservar els aliments sense que perdessin propietats.

Així va ser com el 1795 va inventar l’anomenada “appertisation”, que consistia en preservar aliments dins ampolles de vidre (preferiblement de xampany, perquè són més resistents), que eren bullides al bany maria. Aquesta escalfor acaba amb els microorganismes i evita la descomposició dels productes.

Precisament Napoleó buscava un sistema per conservar aliments per l’exèrcits i va donar 12.000 francs de premi a Appert, que va publicar un llibre donant a conèixer la seva tècnica.

Aleshores, Pierre (o Peter) Durand, que era un refugiat francès resident a Londres des de la Revolució Francesa, va llegir el llibre d’Appert i va readaptar idea, substituint les ampolles per pots de terrissa i llauna.

El 1810 va presentar la idea al rei Jordi III d’Anglaterra, que la va utilitzar per proveir la marina britànica. Tres anys més tard, Durand va vendre la patent a uns industrials anglesos que són els que realment es van fer rics amb les llaunes.

Esperem que, a vosaltres, encara que no hi guanyeu diners, les llaunes al menys us serveixin per fer bones amistats...i potser alguna coseta més!