GRÀCIES, SR. TUPPERWARE!

S’acosta el bon temps i és hora de plantejar-se quin “tipet” lluirem a la platja. És quan molta gent comença “l’operació amanida”: unes quantes fulles verdes dins una capsa de plàstic, vaja, un dinar de “tupper”. Però no us deprimiu! També es pot lligar durant aquests àpats!

Podeu dir, per exemple:

“Sort en tenim de les màscares de gas, eh?”

I a partir d’aquí només us cal explicar aquesta història:

Earl Silas Tupperware (1907-1983) era fill d’una família de grangers de New Hampshire (EUA) però, de ben petit, ja va demostrar ser un emprenedor precoç: quan tenia deu anys ja venia els productes de casa seva porta per porta als veïns.

A més, deia que volia guanyar el seu primer milió de dòlars abans de fer els trenta. Segurament per això va fer qualsevol feina que va poder, des de jardiner fins a ferroviari. El 1936 va treballar en una empresa de química i plàstics i, després d’estar-s’hi una mica més d’un any, el 1938 va fundar Tupperware Plastics.

Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial va aconseguir alguns contractes amb el departament de defensa per a fabricar màscares de gas i productes navals. A partir del 1945, i veient com creixia el mercat de consum, va començar a produir elements per a l’ús quotidià. Feia capses per a sandvitxos, cigarretes i vasos irrompibles pel lavabo.

El problema del plàstic era que s’esquerdava i feia pudor. Tupperware el va millorar i, a més, va inventar un sistema de tancament que evitava l’entrada d’aire i aigua.

Una altra dificultat és que la gent no estava acostumada a comprar aquests productes. Aquí va entrar en joc Brownie Wise, una experimentada venedora a domicili de Florida, que va crear les Tupper parties. Un sistema ara molt popular i que va revolucionar el màrqueting.

El 1958, Earl Silas Tupperware es va vendre l’empresa a una multinacional, es va divorciar i es va retirar a viure en una illa que havia comprat a la zona de Costa Rica, on va morir el 1983.