Un croissant us pot ajudar a lligar a la cua de la fleca o de la pastisseria.
Com? Molt senzill!
Poseu que esteu fent cua, per exemple, i hi ha una persona que us interessaria conèixer. Cal que us hi acosteu per preguntar-li:
“Perdona...saps si els croissants d’aquí són bons?”
Aleshores et respondrà que sí, que no o que no ho sap. En aquest moment heu de replicar amb alguna frase a l’estil de “Doncs els pastissers de Viena estarien contents” (o “enfadats”, si us diuen que no són bons) o potser “Mira, encara que no siguem a Viena, els provarem”.
Si la persona amb qui parleu té un mínim de curiositat per a les coses de la vida, voldrà saber què
hi tenen a veure els pastissers vienesos en tot això i és en aquest moment quan heu d’explicar la
història del croissant.
Preneu nota:
Resulta que el 1683 l’Imperi Otomà (per entendre’ns l’actual Turquia), va voler envair l’Imperi d’Àustria-Hongria, que en aquells moments era la porta d’entrada a Europa. Viena va resistir un setge llarguíssim i finalment els otomans van acabar derrotats.
Per celebrar la victòria, el gremi de pastissers de Viena va voler crear una pastís commemoratiu. Es va convocar un concurs i el jurat va escollir una petita peça de brioix, en forma de mitja lluna, símbol de l’Imperi Otomà.
El nou pastís va tenir un èxit rotund a tota Europa, sobretot a França, on de seguida n’hi van dir “lune croissant” (lluna creixent), però com que el nom era massa llarg, va quedar-se en “croissant”. I d’aquí no va faltar gaire perquè arribés a les pastisseries de casa nostra.
Si després d’explicar tot això la persona encara us escolta, ha arribat el moment d’arriscar: convideu-la a menjar els croissants que acabeu de comprar tot passejant...i qui sap...
8 comentaris:
ei, molt bona secció! No sé si ho utilitzaré per lligar, però segur que ho explicaré per fer-me la interessant ;-)
jaja I si l'altra perssona ha sentit RAC1 també?
Hola!
Edgar, en aquest cas sempre tindreu alguna cosa en comú de què parlar, no et sembla? jejejeje
ei! molt bona idea aquesta de utilitzar la història per lligar, espero que aviat posis més estrategies a veure si en trobo alguna que em vagi bé!
felicitats pel blog!
PEKELO DIXIT:LUNA-LUNAE,LLUNA CREIXENT,QUIN BON INVENT,LAS PENAS CON PAN SON MENOS, DEIEN, AIXI QUE ELS VIENESOS,PER TREURES L´EMPRENYEMENTE,IDEEN LA MANERA,DE EMPASSAR-SE LES TRISTESES,I ELS FRANCESOS QUE DE POSAR NOMS GLAMUROSOS EN SABEN UN MUN,S´EN VAN DE BATEIG, I MIRA PER ÓN, LA LUNE "CROISSANT", LLASTIMA QUE LA TRINCA NO ESTIGUI EN ACTIU, PER QUE SINO LI DEDIQUEN UNA CANÇO.
MOLT BÓ, EL PROGRAMA,I MILLOR AQUEST HISTORIADOR, D´ALTRES QUE N´APRENGUIN!!!
M'ha agradat molt la secció que tens al Via Lliure. Aquesta forma de relacionar la història amb lligar és molt curiosa :)
Espero amb candeletes el proper capítol d'aquesta història.
Ei, l'acabo de fer servir... a veure si durem 7 mesos més ;)
Felicitats per aquesta primera entrada.
Es molt bona tan per utilitzar-la (mai està de més una excusa original) i perque a la vegada s'adepren historia perque , amb la conya, set queda i com que és una cosa que t'interessa t'hi esforces més en saber-la.
A reveure i sort amb aquest bon programa!
Publica un comentari a l'entrada