diumenge, 23 de setembre del 2007

LA GUILLOTINA (de la feina)



Cada any es publiquen enquestes explicant que moltes relacions de parella neixen a la feina, per això al lloc de treball també podem utilitzar els nostres coneixements històrics a l’hora d’iniciar una conversa interessant amb algú.

A la majoria d’oficines hi sol haver un espai per a la fotocopiadora i la famosa guillotina. Quan hi coincidiu amb la persona que us interessa, podeu fer servir una frase a l’estil de “Visca la Revolució Francesa” o “Vinga, juguem a fer de Robespierre”.

L’altra persona us prendrà per boig però per un moment haureu captat la seva atenció.

Aleshores heu d’explicar que tot i dir-se guillotina, l’estri tallador de caps que també dóna nom a la màquina de tallar paper, ja es feia servir al s. XV a Escòcia i als Estats Pontificis, és a dir, els territoris italians controlats pel Sant Pare abans de la unificació de tota Itàlia.

A França, ja abans de la Revolució de 1789, es buscava un mètode d’execució que no fos gaire dolorós, higiènic i ràpid. Aleshores el doctor Joseph Ignace Guillotin va fer un informe recomanant l’aparell. D’aquí ve que a França se li digui guillotina, però en cap cas va ser el metge qui la va inventar.

Les autoritats la van començar a utilitzar de manera experimental amb cadàvers abans de fer-la servir a les execucions capitals, i es van trobar amb un problema: en els primers dissenys la fulla de tallar era totalment recta, i s’encallava a l’hora de la decapitació. Aleshores Lluís XVI va ordenar que col·locar-la de biaix. Qui li havia de dir que ell mateix provaria l’eficàcia d’un invent que havia perfeccionat personalment.

I si tot això que ja fa angúnia, un parell de dades més per impressionar al personal: la guillotina es va fer servir fins el s.XX a França. Durant la Segona Guerra Mundial, es va viure un cas molt impressionant a la zona de Vichy, governada pel Mariscal Petain, col·laboracionista de Hitler ja que el 1941 es van decapitar 8 dones.

La segona dada: el tall de la guillotina és tan ràpid, que durant uns segons, gràcies a la sang que hi ha al cervell, el cap es manté conscient uns segons després que hagi caigut la fulla.

Com que qui us escoltarà, estarà amb la boca oberta sense poder articular paraula, el millor que podeu fer és convidar-la a fer un cafè a la màquina, i seguiu parlant de coses més agradables, com per exemple, anar a dinar o a sopar a un restaurant francès que coneixeu.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Cada dia et superes!!
Qui ho diria que la guillotina sigués motiu per lligar tu :)
M'ho apunto!!

Alegria De La Huerta ha dit...

Òndia, el que més m'ha frepat és això dels segons en els que encara un pot ser conscient que està partit en dos trossos. Quina sensació eh! Ah i lo de que Lluís XVI provocaria l'eficàcia de la seva millora què vol dir? Ell es va auto-guillotinar?
Per cert, amb això de que es van quedar tancats no sé quants polítics en un ascensor... jo crec que aquest és un bon moment per lligar. Potser ens podries explicar més coses sobre l'invent de l'ascensor, o sobre ascensors històrics ;)

Anònim ha dit...

alegria...
Em sembla, si no m'equivoco, que ho diu per la revolució francesa.
Bé, jo és el primer amb que ho he associat.

Anònim ha dit...

Bé, només pot ser això o sigui que no sé per què dubto tant.

Xavier Carmaniu Mainadé ha dit...

Hola Alegria,

Resulta que el revolucionaris van acabar guillotinant a Lluís XVI i a la seva esposa Maria Antonieta per intentar fugir de França i demanar ajuda a l'emperador austríac (germà de la reina francesa).
Van ser executats el 1793 a cop de guillotina.

Per cert, prenc nota de la petició "ascensorista"!

Moltes gràcies!!

Anònim ha dit...

avui han fet referència a la guillotina i la història del xavier carmaniu a El món a RAC1. Felicitats!!!

Xavier Carmaniu Mainadé ha dit...

Ja ho vaig sentir, moltes gràcies!!

Per cert, diumenge farem la secció des de Caldes, per lligar parlant d'història amb públic!

Us hi esperem!

Salutacions.