Sense cap mena de dubte, a Catalunya, l’onze de setembre és el millor dia per lligar fent servir la història; però, si sou fora de pont, no patiu! Us proposo que proveu sort al Parc de la Ciutadella qualsevol altre dia de l’any, aprofitant els esdeveniments de 1714.
Es tracta de començar a parlar amb algú que s’estigui passejant per allà i en un moment determinat podeu sospirar la frase:
“T’imagines l’ensurt que s’enduria Felip V si aixequés el cap?”
Quan veieu que el vostre objectiu fa cara d’estupefacció, procediu a explicar-li que just en aquell indret, les tropes del Borbó hi van construir una fortalesa coneguda com la Ciutadella.
La cosa va anar de la següent manera:
Després del famós 11 de setembre de 1714, Felip V de Borbó, va voler deixar clar qui havia guanyat la guerra i qui l’havia perdut.
Per simbolitzar-ho va fer construir la fortalesa al mig del centre neuràlgic de la que aleshores era la principal zona comercial de la ciutat: el barri de la Ribera.
Els barcelonins van ser obligats a desmuntar les seves pròpies cases pedra a pedra per cedir l’espai a la nova estructura militar. Les restes d’aquella part arrasada són les conservades a sota el mercat del Born i aviat es podran visitar.
La Ciutadella es va convertir en la construcció militar més gran de l’Europa d’aquells temps. Sense cap problema s’hauria pogut aixecar uns pocs centenars de metres més enllà i, així, no haurien quedat afectades les cases de ningú, però, tal com hem comentat, havia de quedar clar qui manava: Madrid i els Borbons. Els catalans i els barcelonins havien estat els rebels i havien perdut la guerra.
La Ciutadella va ser la vergonya de Barcelona. Durant el segle XIX es va començar a reivindicar que els militars abandonessin la fortalesa i el municipi recuperés els terrenys. Ara bé, va ser necessari que arribés l’etapa més progressista de l’Espanya d’aquell centúria perquè això fos una realitat: el Sexenni Democràtic, iniciat l’any 1868.
Aleshores l’Estat va tornar a Barcelona la part de la Ciutadella, que seria enderrocada. L’espai alliberat serviria com a recinte firal de l’Exposició Universal de 1888.
De la fortalesa només en van quedar la capella, el palau del governador i l’arsenal, que s’acabaria convertint en la seu del parlament de Catalunya.
No deixa de ser irònic que on hi havia hagut els militars repressors, ara hi hagi els polítics que governen el país en democràcia.
Si amb tot això no en feu prou, o voleu acabar d’impressionar amb els vostres coneixements històrics, sempre podeu fer algun esment a la Cascada que hi ha al Parc (la de la foto), explicant que Antoni Gaudí va dissenyar-ne la font. Ara que l’estant beatificant, potser us dóna un cop de mà i triomfeu!
Bona Diada!
5 comentaris:
Em fa gràcia! recordo quan la meva parella i jo encara estàvem "tanteando el terreno" sempre em deia que em portaria a passetjar a la Ciutadella. ^_^
Es ben maco el lloc!
Salutacions d'una oient i bona diada desde València!
Avui, tornant de viatge us he escoltat. M'ha encantat la història que heu explicat de la Ciutadella... continueu amb anècdotes d'aquest tipus (encara que ja tinc parella... pero mai se sap, no?)
M'he divertit molt amb la secció. És un bon recurs per no tirar dels tòpics. Així sempre quedes com un intel·lectual, encara que només tinguis al cap què farà el Barça aquesta temporada...
Salutacions
Ei, ei, ei... molt bé... s'ha de donar una mica el gir al estudies o treballes. En aquesta vida s'han de tenir recursos. Tot i que espero no haver de fer servir els vostres consells, segurament els faré servir en algun moment per a fer algun passeig més agradable ;)
Bona secció, sí senyor!
Deu ni do la història del parc de la Ciutadella, no m'imagino com van patir els habitants d'aquella época.
Publica un comentari a l'entrada