ACTUALITZANT LA LLIBRETA AL BANC

No sé si us hi heu fixat, però bona part de la nostra vida adulta està lligada als bancs: el sou, les factures, els estalvis, la hipoteca, la pensió...tot passa per allà.

Normalment intentem estar-hi poca estona, però a vegades s’hi fan cues que es poden aprofitar.

Per trencar el gel amb la persona que us interessi només cal que digueu alguna frase semblant a “Almenys, si fos dels medievals, podríem seure”.

A l’edat mitjana el sistema de comerç es basava en les fires i els mercats. N’hi havia de setmanals però d’altres, més importants, es feien cada any o cada sis mesos. S’hi podia trobar de tot, també gent que comerciava amb els diners, que solia fer els tractes amb la clientela asseguts en bancs de fusta.

Ara bé, de bancs ja n’hi havia des dels temps dels sumeris. Els experts creuen que l’edifici bancari més antic de la història és el temple vermell d’Uruk, construït entre el 3400 i el 3200 aC. Sembla que a més de rebre donatius i ofrenes, també feia préstecs en espècies.

Una altra civilització amb bancs va ser la grega, on els banquers es deien trapezistes i treballaven als mercats, fent canvis de moneda i petits préstecs. A ells els devem l’aparició dels xecs.

Evidentment els romans tampoc van ser menys i van millorar les tècniques bancàries a través de les seves lleis, que encara ara ens influeixen.

I si voleu acabar d’impressionar a qui us escolti, expliqueu-li que el banc més poderós de l’Europa del s. XI era el Papat, especialista en crèdits a les cases reials. Ah! I que els membres de l’orde dels templers també eren grans banquers, una de les seves grans operacions va ser el finançament de les croades a Terra Santa.

Ells van ser els precursors d’aquells banquers italians que van donar el nom amb què actualment coneixem aquestes empreses, que tant presents són a la nostra vida quotidiana i d’on, si teniu una mica de sort, en podeu treure alguna cosa més que un calendari.