AL TREN (encara que sigui de Rodalies!)

Dia sí, dia també, tenim notícies que falla alguna cosa als trens de Renfe a Catalunya. Milers d’usuaris en pateixen les conseqüències, i la majoria, amb un mal humor comprensible, intenten arribar al seu lloc de destí com poden. Però és clar...tantes hores a les andanes també es poden aprofitar!

Per trencar el gel es pot fer algun comentari com ara “És com si fóssim a Mataró el 1848” o simplement “com si fóssim els rebesavis!!”

I és que l’octubre de 1848 es va inaugurar el trajecte Barcelona-Mataró, convertint-se en el primer ferrocarril de la Península. A Catalunya es va començar a parlar de trens el 1833, però el primer projecte no es va fer realitat fins el 1845, quan es va constituir la Companyia constructora de la línia de Mataró, formada, sobretot, amb capital anglès.

No és estrany, perquè el tren va néixer a les Illes Britàniques i tot gràcies a James Watt, que va creure que el vapor es podia utilitzar com a força motriu.

Les primeres aplicacions ferroviàries es van assajar al País de Gal·les el 1804, aconseguint fer circular una locomotora a uns 30 km per hora durant 15 km.

Pel que fa a Catalunya, vist l’èxit del primer tren, es va viure una esbojarrada febre inversora. Arreu es presentaven projectes que havien de donar beneficis milionaris. Així es van construir línies que unien Barcelona amb Granollers, Martorell i Terrassa. El problema va ser la crisi econòmica de 1865, que va arruïnar força gent i va frenar la implantació de la xarxa ferroviària a Catalunya durant quasi 10 anys.

El 1876 es va poder unir Barcelona amb Girona i arribar a França, a més de completar la línia de Tarragona. Fins 1898 el creixement va ser sostingut, però després una altra crisi va tornar a frenar els trens.

Ara, que per crisi la que ens fa passar el 2007!