En aquestes situacions també podeu fer servir la història per trencar el gel, només cal que proposeu un brindis perquè aquest any ningú sigui tan cafre com el senyor Charles Cuningham Boycott. I és que a ell li devem el concepte “boicot”.
Boycott era un capità encarregat d’administrar les terres que un lord anglès tenia a Irlanda. Era un terratinent dels anomenats absentistes perquè visitava les seves possessions i ni se’n preocupava.
La Lliga Irlandesa de la Terra promovia una reforma agrària per acabar amb la fam que patien les classes més pobres. Una de les iniciatives era demanar rebaixar el lloguer de les propietats del Lord, però l’administrador, el sr. Boycott, no només no va acceptar sinó que va expulsar els que tenien terres llogades.
Aleshores la Lliga Irlandesa de la Terra va decidir fer-li el buit: ningú va anar a treballar a les seves propietats, els comerciants no li venien productes i el carter no li portava el correu.
Va ser el diari Thimes que al descriure tota aquella situació va utilitzar el terme “boicot”. En va parlar per primera vegada a l’edició del 20 novembre 1880.
El resultat va ser que el desembre d’aquell 1880, el capità Boycott i família van marxar d’aquelles terres, però ens va deixar el seu cognom per la història, tal i com saben prou bé els productors de cava del nostre país.
5 comentaris:
jajaja cada dia més bones les histories i estrategies ;)
P.D: gracies per la revista!! em va fer molta ilusió, és la primera vegada que em toca alguna cosa de la radio. :)
A mi també em va tocar i em va fer molta il·lusió :)
Mai m'hagués imaginat que la paraula boicot tingui aquest orígen i vingui d'una persona. Be, de fet la majoria d'històries són molt curioses i gens intuitives :)
Ara em venen paraules tals com xitxarel·lo o be xarnego que potser és el cognom d'un polític...
Vinga a seguir lligant!!
Moltes gràcies a tots 2!
I ara una crida als darrers guanyadors:
Nacho (estraperlo) i Miquel (radar).
Necessito els vostres mails per posar-me en contacte amb vosaltres.
Gràcies!
historiaperlligar@yahoo.es
Hei gent!
Pensant en la primera historia que vas posar molt interessant del croissant, he caigut de casualitat en la historia de la galeta! la poso per si algú la vol utilitzar si la persona en qüestió demana galetes de xocolata enlloc de Croissants:
Los orígenes de la galleta se remontan 10.000 años atrás, cuando nuestros antepasados descubrieron que una especie de sopa de cereales, sometida a calor excesivo, adquiría una consistencia que permitía transportarla por largas travesías sin que se deteriorara en el trayecto.
Muchos años más tarde en Grecia seria donde los "dipyres" o panes cocidos dos veces, firmarian realmente el nacimiento de la galleta.Las legiones romanas llevaban dentro de sus provisiones unos panes duros, cocidos dos veces, que les servía para afrontar las largas caminatas y combates. La galleta adquirió entonces una reputación de alimento menor y vulgar.En la Edad Media se comen como pasabocas los "olvidados", unas porciones crocantes de masa de cereales que sufrían varias cocciones y sobraban de la preparación del pan.
El origen de la palabra galleta en inglés y francés (biscuit) se remonta a esta época y viene de la expresión latina "bes quis", que quiere decir "cocido dos veces".
Con el renacimiento, la galleta asciende a las cortes europeas acompañadas de sabores y aromas, por medio de Catalina de Médicis, quien llevó a la corte de Francia, en 1533, sus pasteleros florentinos. Desde entonces, las galletas dulces o saladas son cada vez más variadas y a veces aromatizadas con café, vainilla, chocolate, coco, anís, o rellenas de mermelada o de frutas secas o frescas.Con el paso de los siglos, las nuevas y sabrosas galletas fueron siendo más populares, al mismo tiempo que la pericia de los reposteros subía y el precio de las materias primas bajaba. A finales del siglo XVIII y comienzos del XIX comienza en Europa la producción masiva de galletas y la posterior industrialización de los procesos.En 1916, en Colombia, se funda la Fábrica Nacional de Galletas y Confites, que más adelante se llamará Compañía de Galletas Noel, empresa que a lo largo de 84 años ha producido las galletas con que se identifican generaciones de colombianos.
-----
Coses interès:
Les galetes en el renaixement s'utilitzaven per acompanyar els licors --> en pendre xupitos podriem dir algo per itnroduïr les historia com " vaja, ens falten unes galetes per acompanyar-ho"
En una pastisseria --> Es podria dir per introduïr algo com " Només galetes? i el xupito? " tan a la persona que compra com a la que ven.
Faig relació amb el xupito perque avui en dia es estrany estar en un lloc de lleure, oci o menjar sense acompanyanemnt de beguda alcoholica, xupito....
Espero us agradi ;) salut! i bones festes!
Ei, però el que també estaria bé és saber si algú ha posat en pràctica les estratègies del Senyor Carmaniu i quin ha estat el resultat ;)
Publica un comentari a l'entrada