Aquests dies tothom va de botiga en botiga, comprant i comprant. Si trobeu alguna cosa molt cara i voleu fer una mica de conversa, sempre podeu dir que val un potosí.
Ja sabeu que el 1492 Colom va descobrir Amèrica. Aquest fet, entre altres coses, va permetre que la Corona Espanyola explotés els recursos de la zona, sobretot metalls preciosos.
El 1545, a la zona de l’Alt Perú, van descobrir el jaciment de plata més gran del món: el Potosí (que ara forma part de Bolívia).
Abans de l’arribada dels espanyols era un idíl·lic lloc de postal, però ben aviat es va convertir en un dels punts més bulliciosos de tot el planeta. El 1546 ja es va fundar la Villa Imperial de Potosí, des d’on es gestionaven els transports de plata cap a Espanya.
La zona de Potosí no parava de créixer i a mitjans del segle XVII hi vivien 160.000 persones, que es repartien a parts iguals entre indígenes i blancs.
El final ja el podeu imaginar: a mesura que s’anava esgotant el jaciment, el Potosí s’anava quedant més i més buit.
Finalment, el segle XIX, quan ja no quedava ni una mica de plata aprofitable, a Potosí només hi van quedar 21.000 habitants, i aquella zona va tornar a quedar deixada de la mà de Déu.
3 comentaris:
Hola Xavi,
Potosi....a mi em recorda la yaya d'un amic meu que vivia a Gracia i bé que ho deia: aquest noi val un potosi. Però, també em recorda el barri obrer i industrial de Potosí, avui una de les sortides de les Rondes de Barcelona tot tocant a Santa Coloma. I jo em pregunto, a qui se li va ocorrer posar aquest nom en aquella pobre encara que molt digna barriada? Sabia de la teva historia de plata i riqueses? Esas gozadas de mentes pensantes del Industrialismo espanyol,
una abraçada i Bon Any a tots,
Miquel d'Egipte
El primer que he pensat quan has nombrat aquest nom també ha estat el barri de Santa Coloma. Sincerament, no m'hagués imaginat que vindria de tant enrerra i que estigués localitat a les Amériques.
Doncs ara quan passi per alli amb cotxe recordaré els teus comentaris :)
Publica un comentari a l'entrada