Si teniu ganes de lligar amb algú que estigui menjant un entrepà, i voleu explicar aquesta història, podeu dir-li: “Ara només et falta una baralla de cartes”.
En canvi, si la voleu aprofitar amb algú que fa dues coses a l’hora, proveu amb: “Sembles en John Montagu, el comte de Sandwich”.
Diu l’anecdotari de la història que la idea de posar menjar entre dues llesques, o dues meitats d’un pa, va ser d’un aristòcrata britànic del s.XVIII. Es deia John Montagu i era comte de Sandwich.
De fet hi ha dues versions. La primera afirma que era un home tan ocupat que no tenia temps per menjar, i per això va inventar el sandvitx. L’altra versió, menys políticament correcte, sosté que la preocupació del comte era poder jugar a cartes i, al mateix temps, menjar sense embrutar-les evitant, a més, que els contrincants tinguessin oportunitat de veure el seu joc.
Però això són anècdotes llegendàries, perquè els jueus fa 2000 anys que tenen entrepans. El s. I a.C., un home anomenat Hillel, inspirant-se en l’episodi de l’èxode d’Egipte, va agafar dues llesques de Metzà i, entre mig, hi va posar enciam i altres condiments.
El metzà és el pa sense llevat típic de la cultura hebrea. Se’l mengen així perquè la tradició jueva afirma que, quan el poble d’Israel va marxar d’Egipte, ho van haver de fer tan de pressa que el pa no va tenir temps de llevar.
Per cert, entrepà i sandvitx no són exactament el mateix. Per poder dir que mengeu un sandvitx, ha d’estar fet amb dues llesques de pa de motlle. L’entrepà en canvi pot ser de barreta, o de panet de viena, per exemple. Sigui com sigui, bon profit!
1 comentari:
potrebo, da preverijo:)
Publica un comentari a l'entrada