Actualment, ianqui s’utilitza per designar algú dels Estats Units. A vegades amb alguna connotació crítica o pejorativa, tot i que els propis nord-americans utilitzen aquesta paraula. Per a ells ianqui és qui viu a la costa est dels Estats Units, a la zona de Nova Anglaterra, on hi ha els estats de Nova York, Connecticut i Vermont.
Ara bé, l’origen exacte del mot és incert. Algunes teories apunten als temps de la presència holandesa a la costa est dels Estats Units. En holandès, Janke, és l’equivalent del Johny anglès, i l’haurien utilitzat els veïns britànics de Nova Anglaterra per designar als colons holandesos instal·lats al que acabaria essent Nova York.
El terme, però, va anar evolucionant amb la història. Per exemple, durant la Guerra de la Independència, els ianquis eren els partidaris de l’emancipació de les colònies americanes, i durant la guerra de secessió, els ianquis eren els del nord.
Per acabar una curiositat, pels japonesos, ianqui és sinònim de petit delinqüent, vaja el que per nosaltres seria un xoriço.
2 comentaris:
De timbals i tambors:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Timbaler_del_Bruc
http://es.youtube.com/watch?v=4NuwWeDkcoI
JaJaJa que bones les diferents aplicacions de "ianqui".
Això em recorda que fa un parell d'anys vaig llegir un llibre que es titulava "Un ianqui a la cort del Rei Artús".
mmm si no recordo malament és una novel·la de Mark Twain i el seu títol original en anglès (es que m'agrada molt l'anglès i si puc saber els títols originals, millor!) és "A Connecticut Yankee in King Arthur's Court".
La novel·la explica la història de Hank Morgan, un ciutadà de Connecticut del segle XIX que inexplicablement es desperta a l'Anglaterra de la baixa edat mitjana, en temps del llegendari Rei Artús. Aprofitant els seus coneixements, el ianqui introdueix tot de tecnologia anacrònica, com els diaris, el telègraf, la bicicleta, etc. i intenta canviar la societat, però els poders establerts i l'Església acaben desfent tots els seus canvis.
En fi, tot i poder semblar abans de llegir-ho, una comèdia, resulta que és una mordaç crítica (vale sí, una mica d'humor) de la societat del seu propi temps, de l'esclavatge, de la superstició i la ignorància.
Espero us animeu a llegir-lo!
Salutacions ;)
Publica un comentari a l'entrada